És el procés mitjançant el qual les administracions públiques cobreixen les seves necessitats de béns, obres i serveis fent un ús eficaç dels diners des d’una perspectiva de cicle de vida en termes de generació de beneficis, no només per a l’organització, sinó també per a la societat i l’economia, reduint alhora els impactes negatius sobre el medi ambient.

Font: Definició establerta pel UK Sustainable Procurement Task Force en 2006 en el document «Procuring the Future» i adoptada pel Comitè Consultiu Multilateral del Programa Marc decennal en Contractació Pública Sostenible de les Nacions Unides.

 

En aquesta definició destaquen 3 aspectes:

 
  1. La compra sostenible és l’expressió de l’administració com a consumidora

    Tant la compra com la contractació són mecanismes per proveir-se de béns i serveis (incloses les obres)

  2. La compra sostenible fa un ús eficaç dels diners

    És un dels principis bàsics de la contractació pública juntament amb els de transparència, lliure accés, concurrència i igualtat en el tracte. Però, què vol dir fer un ús eficient dels fons públics?

  3. La compra sostenible té una visió de cicle de vida

    Té en compte els possibles impactes negatius en el cicle del bé o servei (ja sigui en l’extracció de recursos, el procés de fabricació, el transport, l’ús, el manteniment i/o en la gestió al final de la vida útil) per optar per aquells que suposen un millor ús de la despesa. És a dir, per aquells béns o serveis que, a banda de ser necessaris, tenen un menor impacte per a la salut i el medi ambient i contribueixen al benestar de les persones.