Segons l’enquesta sobre contractació pública realitzada per l’OECD el 2010, la barrera o preocupació més habitual a l’hora d’implementar la compra verda als països de la OECD és el risc d’haver de pagar preus superiors en introduir criteris ambientals exigents en les contractacions.

 

Aquesta por és sovint infundada i sustentada en premisses errònies en què domina una visió a curt termini i compartimentada de la realitat, que limita l’assoliment dels principis d’eficiència de l’administració. De fet:

 


 

Les alternatives sostenibles són sovint igual o més barates

Nombrosos exemples mostren que les alternatives amb millor qualitat ambiental i/o social poden tenir un preu més baix que les convencionals més insostenibles. El preu d’un producte o servei depèn més de l’estratègia comercial de les empreses que de la seva qualitat ambiental i/o social. S’observa sovint com canviant de proveïdors les condicions econòmiques poden variar substancialment.

 

botons-ecoinstitut4

 

El cost real no és solament el preu d’adquisició, sinó el cost de cicle de vida

El cost no es pot avaluar només segons el preu d’adquisició, sinó que s’han de tenir en compte els costos reals totals –els costos de cicle de vida– que el producte o servei ocasionarà a l’administració per poder dir que una solució és més cara. Una visió a curt termini i compartimentada de la realitat impedeix fer un ús realment eficient del fons públics, principi fonamental de la contractació pública.

S’ha d’aplicar la perspectiva de cicle de vida inherent a la contractació sostenible per conèixer els costos reals de l’administració i escollir l’opció amb menor cost total. I, encara que no puguin calcular-se, en termes monetaris, els costos indirectes que suposa per a l’administració mantenir alternatives insostenibles, cal tenir-los presents (costos relacionats amb la salut ciutadana, amb la pèrdua d’ecosistemes productius, amb les tasques de descontaminació i la gestió dels residus perillosos, etc.).

Si es té en compte tot el cicle de vida de la provisió de béns, obres i serveis (extracció de recursos, fabricació, transport, ús, manteniment i gestió al final de la vida útil), es pot afirmar que la compra sostenible no és més cara.

 

botons-ecoinstitut5

 

 

La compra sostenible aconsegueix estalvis gràcies a repensar les necessitats

Aplicar criteris de sostenibilitat implica repensar les necessitats i avaluar com es poden cobrir de manera més eficient. Aquesta és una etapa sovint oblidada en el procediment de contractació i en la qual es poden obtenir importants beneficis, també econòmics, en racionalitzar les compres i/o adquisicions.

 

botons-ecoinstitut6

 

Amb la compra sostenible, s’estalvien recursos en altres àmbits o polítiques

En alguns casos, la contractació sostenible és realment més costosa. S’ha d’assumir que aquest cost major és conseqüència d’assegurar unes adequades condicions laborals, d’aplicar processos productius amb menys impacte sobre el medi ambient, d’aplicar millores suplementàries als productes perquè siguin menys nocius per a la salut, de promoure la inclusió laboral de persones en risc d’exclusió, etc. Totes aquestes garanties suposen estalvis en altres polítiques (per exemple, de protecció social, de descontaminació, etc.).

L’administració pública ha d’assegurar el seu paper com a consumidora responsable realitzant directament la seva compra i contractació amb criteris de sostenibilitat. Aquest és el millor mecanisme per predicar amb l’exemple, sobretot de cara a altres actors econòmics als quals l’administració els demana l’assoliment de patrons de producció i consum més sostenibles.

Per intentar minimitzar aquests costos d’adquisició o gestió superiors, podem aplicar diversos mecanismes juntament amb la contractació sostenible. En el document “Compra y Contratación Pública Verde para el uso eficaz de los recursos naturales y económicos” se’n poden trobar els principals.

 

En realitat la contractació sostenible no és sempre més cara i, quan ho és, s’ha d’avaluar per què i com això contribueix a aconseguir els objectius de les polítiques públiques i, en conseqüència, a esdevenir administracions més eficients i coherents.